El decret del català a la sanitat pública aprovat pel consell de Govern divendres passat ha estat objecte de dures crítiques per part d'un ample col·lectiu de metges i personal sanitari a més de l'oposició. Les protestes tenen raó de ser per la disconformitat d'aquests col·lectius davant el fet que el català passi a ser un requisit a l'hora de treballar a la sanitat pública i no un mèrit tal com ells demanen. Parlam d'unes protestes que s'oposen a la difícil tasca per part del govern insular de normalitzar una llengua que fou injustament minoritzada durant dècades passades i que ara és impulsada per satisfer els drets d'uns ciutadants illencs els quals malgrat la dura repressió contra els seus valors i la seva forma innata de comunicació han estat capaços de mantenir la seva llengua com a element cohesionador de la societat i com a fonament bàsic dels seus pensaments.
És idò inqüestionable el dret que tenen els ciutadants balears de fer-se entendre dins el seu territori amb la llengua catalana i parlar-la a tots els àmbits i espais que considerin oportuns, més si aquesta mateixa gaudeix d'una "cooficialitat" amb el castellà tal com exposa clarament l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears:
La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma.
Tot i que tot ciutadà balear està en el seu ple dret de conèixer i emprar la llengua catalana, té a la vegada el deure de conèixer el castellà tal com diu l'article 3 de la Constitució Espanyola:
El castellano es la lengua oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
Cal fixar-se, per tant, en el fet que cap ciutadà balear té el deure de conèixer i entendre el català mentre que sí té el deure d'entendre i conèixer el castellà. Arran d'aquest fet, no tots els ciutadants balears tenen el perque conèixer la llengua catalana ja que entendre-la està a predisposició de cada un ajustant-se al seu lliure dret de tenir coneixença d'ella.
Llavors, me demano: Com puc exercir el meu dret d'expressar-me lliurement en català dins la meva comunitat si ningú me garanteix que hi haurà un receptor capaç d'entendre les meves demandes? Per tant, no té cap sentit l'existència d'un dret que garanteixi l'ús d'una llengua si no hi ha una obligació d'entendre aquesta mateixa ja que la comunicació entre dos ciutadants seria impossible violant arran d'aquesta afirmació el dret d'usar lliurement el català tal com clarament promou l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.
És, en definitiva, la implantació del decret de la sanitat pública una mesura necessària per tal de garantir el dret que tenen els pacients illencs d'expressar-se en una de les dues llengües oficials reconegudes a la nostra comunitat. Tanmateix, les protestes dels treballadors afectats no s'han fet esperar i demanen que el català no sigui de coneixement obligatori per part del personal sanitari sense tenir en compte la privació dels drets dels ciutadants balears d'expressar-se en la seva llengua i lògicament de ser entesos (malgrat no hi hagi cap document que faci referència al dret de ser entesos) ja que si no som entesos no té cap sentit ni un el dret d'expressar-se en català.
Califico, per tant, les protestes efectuades per part d'un bon col·lectiu del personal sanitari com un acte que promulga l'ideal del DRET A LA IGNORÀNCIA DEL CATALÀ.
És idò inqüestionable el dret que tenen els ciutadants balears de fer-se entendre dins el seu territori amb la llengua catalana i parlar-la a tots els àmbits i espais que considerin oportuns, més si aquesta mateixa gaudeix d'una "cooficialitat" amb el castellà tal com exposa clarament l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears:
La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma.
Tot i que tot ciutadà balear està en el seu ple dret de conèixer i emprar la llengua catalana, té a la vegada el deure de conèixer el castellà tal com diu l'article 3 de la Constitució Espanyola:
El castellano es la lengua oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
Cal fixar-se, per tant, en el fet que cap ciutadà balear té el deure de conèixer i entendre el català mentre que sí té el deure d'entendre i conèixer el castellà. Arran d'aquest fet, no tots els ciutadants balears tenen el perque conèixer la llengua catalana ja que entendre-la està a predisposició de cada un ajustant-se al seu lliure dret de tenir coneixença d'ella.
Llavors, me demano: Com puc exercir el meu dret d'expressar-me lliurement en català dins la meva comunitat si ningú me garanteix que hi haurà un receptor capaç d'entendre les meves demandes? Per tant, no té cap sentit l'existència d'un dret que garanteixi l'ús d'una llengua si no hi ha una obligació d'entendre aquesta mateixa ja que la comunicació entre dos ciutadants seria impossible violant arran d'aquesta afirmació el dret d'usar lliurement el català tal com clarament promou l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.
És, en definitiva, la implantació del decret de la sanitat pública una mesura necessària per tal de garantir el dret que tenen els pacients illencs d'expressar-se en una de les dues llengües oficials reconegudes a la nostra comunitat. Tanmateix, les protestes dels treballadors afectats no s'han fet esperar i demanen que el català no sigui de coneixement obligatori per part del personal sanitari sense tenir en compte la privació dels drets dels ciutadants balears d'expressar-se en la seva llengua i lògicament de ser entesos (malgrat no hi hagi cap document que faci referència al dret de ser entesos) ja que si no som entesos no té cap sentit ni un el dret d'expressar-se en català.
Califico, per tant, les protestes efectuades per part d'un bon col·lectiu del personal sanitari com un acte que promulga l'ideal del DRET A LA IGNORÀNCIA DEL CATALÀ.
Estic d'acord amb el teu comentari. El sindicat metge que ha muntat tot aquest "pollo" és un sindicat afí al Partit Popular així que tampoc li hem de donar més importància de la que te.
ResponEliminaEl problema es solucionaria si dividissin l'estat espanyol en unitats lingüístiques de tal manera que una persona que no sapigues Català no pogués anar ni a València ni a Catalunya ni a les Illes. Però tenguen en compte que a València encara diuen tenir una llengua diferent veig difícil que això es digui a terme.
També fa falta veure quants de metges compliran el decret i que passarà amb els que no el compleixin, personalment crec que no els faran fora.
Manolo Gómez Jaume