És, de fet, empagueidor, haver de conviure amb especímens de la casta d'en Nemesio Suárez, actual director de l'aeroport de Palma, que s'encarreguen d'enderrocar l'empremta històrica i paisatgística que hem heredat els mallorquins d'un passat gloriós. Malauradament ja esteim acostumats a veure, malgrat ens faci molt de mal, la pèrdua d'aquells elements que en són propis i diferenciadors d'altres comunitats davant l'amenaça d'un món cada pic més globalitzat. Tanmateix la meva veu no sigui escoltada, continuaré lluitant per la preservació del patrimoni amb el que me sento identificat.
dimarts, 21 d’abril del 2009
dilluns, 20 d’abril del 2009
Aena esbuca amb covardia la possessió de Son Mosson
Dia 20 d'abril del 2009 quedarà com el dia en que perdèrem una ressenya més de la nostra identitat, un fenòmen que està sent més que habitual als temps que trascórren. Aquest pic, la malaurada notícia ha arribat des de l'aeroport de Son Sant Joan, on Aena ha donat ordres d'esbucament de la possessió de Son Mosson a primera hora del matí.
Les màquines no s'han torbat gaire en iniciar la tasca encomanda de demolició de gairebé 300 anys d'història d'una possessió datada del segle XVIII.
La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha lamentat avui mateix la decisió presa per Aena. De fet, l'enderrocament s'ha realitzat poc dies abans que sortigués un informe favorable realitzat per tècnics en patrimoni a la conservació de l'immoble. Com que Aena sabia que les cases serien declarades patrimoni i es cridaria en poques setmanes a la seva conservació, aquesta s'ha encarregat d'actuar de forma ràpida en un acte vertaderament empagueidor de cara el poble amb una actitud molt poc compromesa amb la història i els valors dels mallorquins.
Demano, per tant, a tots els mallorquins, a estimar l'herència del passat que encara hi perdura a dia d'avui i a lluitar perque actuacions com aquesta no tornin a succeir pus mai.
Les màquines no s'han torbat gaire en iniciar la tasca encomanda de demolició de gairebé 300 anys d'història d'una possessió datada del segle XVIII.
La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha lamentat avui mateix la decisió presa per Aena. De fet, l'enderrocament s'ha realitzat poc dies abans que sortigués un informe favorable realitzat per tècnics en patrimoni a la conservació de l'immoble. Com que Aena sabia que les cases serien declarades patrimoni i es cridaria en poques setmanes a la seva conservació, aquesta s'ha encarregat d'actuar de forma ràpida en un acte vertaderament empagueidor de cara el poble amb una actitud molt poc compromesa amb la història i els valors dels mallorquins.
Demano, per tant, a tots els mallorquins, a estimar l'herència del passat que encara hi perdura a dia d'avui i a lluitar perque actuacions com aquesta no tornin a succeir pus mai.
dimecres, 1 d’abril del 2009
DRET A LA IGNORÀNCIA DEL CATALÀ
El decret del català a la sanitat pública aprovat pel consell de Govern divendres passat ha estat objecte de dures crítiques per part d'un ample col·lectiu de metges i personal sanitari a més de l'oposició. Les protestes tenen raó de ser per la disconformitat d'aquests col·lectius davant el fet que el català passi a ser un requisit a l'hora de treballar a la sanitat pública i no un mèrit tal com ells demanen. Parlam d'unes protestes que s'oposen a la difícil tasca per part del govern insular de normalitzar una llengua que fou injustament minoritzada durant dècades passades i que ara és impulsada per satisfer els drets d'uns ciutadants illencs els quals malgrat la dura repressió contra els seus valors i la seva forma innata de comunicació han estat capaços de mantenir la seva llengua com a element cohesionador de la societat i com a fonament bàsic dels seus pensaments.
És idò inqüestionable el dret que tenen els ciutadants balears de fer-se entendre dins el seu territori amb la llengua catalana i parlar-la a tots els àmbits i espais que considerin oportuns, més si aquesta mateixa gaudeix d'una "cooficialitat" amb el castellà tal com exposa clarament l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears:
La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma.
Tot i que tot ciutadà balear està en el seu ple dret de conèixer i emprar la llengua catalana, té a la vegada el deure de conèixer el castellà tal com diu l'article 3 de la Constitució Espanyola:
El castellano es la lengua oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
Cal fixar-se, per tant, en el fet que cap ciutadà balear té el deure de conèixer i entendre el català mentre que sí té el deure d'entendre i conèixer el castellà. Arran d'aquest fet, no tots els ciutadants balears tenen el perque conèixer la llengua catalana ja que entendre-la està a predisposició de cada un ajustant-se al seu lliure dret de tenir coneixença d'ella.
Llavors, me demano: Com puc exercir el meu dret d'expressar-me lliurement en català dins la meva comunitat si ningú me garanteix que hi haurà un receptor capaç d'entendre les meves demandes? Per tant, no té cap sentit l'existència d'un dret que garanteixi l'ús d'una llengua si no hi ha una obligació d'entendre aquesta mateixa ja que la comunicació entre dos ciutadants seria impossible violant arran d'aquesta afirmació el dret d'usar lliurement el català tal com clarament promou l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.
És, en definitiva, la implantació del decret de la sanitat pública una mesura necessària per tal de garantir el dret que tenen els pacients illencs d'expressar-se en una de les dues llengües oficials reconegudes a la nostra comunitat. Tanmateix, les protestes dels treballadors afectats no s'han fet esperar i demanen que el català no sigui de coneixement obligatori per part del personal sanitari sense tenir en compte la privació dels drets dels ciutadants balears d'expressar-se en la seva llengua i lògicament de ser entesos (malgrat no hi hagi cap document que faci referència al dret de ser entesos) ja que si no som entesos no té cap sentit ni un el dret d'expressar-se en català.
Califico, per tant, les protestes efectuades per part d'un bon col·lectiu del personal sanitari com un acte que promulga l'ideal del DRET A LA IGNORÀNCIA DEL CATALÀ.
És idò inqüestionable el dret que tenen els ciutadants balears de fer-se entendre dins el seu territori amb la llengua catalana i parlar-la a tots els àmbits i espais que considerin oportuns, més si aquesta mateixa gaudeix d'una "cooficialitat" amb el castellà tal com exposa clarament l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears:
La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma.
Tot i que tot ciutadà balear està en el seu ple dret de conèixer i emprar la llengua catalana, té a la vegada el deure de conèixer el castellà tal com diu l'article 3 de la Constitució Espanyola:
El castellano es la lengua oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
Cal fixar-se, per tant, en el fet que cap ciutadà balear té el deure de conèixer i entendre el català mentre que sí té el deure d'entendre i conèixer el castellà. Arran d'aquest fet, no tots els ciutadants balears tenen el perque conèixer la llengua catalana ja que entendre-la està a predisposició de cada un ajustant-se al seu lliure dret de tenir coneixença d'ella.
Llavors, me demano: Com puc exercir el meu dret d'expressar-me lliurement en català dins la meva comunitat si ningú me garanteix que hi haurà un receptor capaç d'entendre les meves demandes? Per tant, no té cap sentit l'existència d'un dret que garanteixi l'ús d'una llengua si no hi ha una obligació d'entendre aquesta mateixa ja que la comunicació entre dos ciutadants seria impossible violant arran d'aquesta afirmació el dret d'usar lliurement el català tal com clarament promou l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.
És, en definitiva, la implantació del decret de la sanitat pública una mesura necessària per tal de garantir el dret que tenen els pacients illencs d'expressar-se en una de les dues llengües oficials reconegudes a la nostra comunitat. Tanmateix, les protestes dels treballadors afectats no s'han fet esperar i demanen que el català no sigui de coneixement obligatori per part del personal sanitari sense tenir en compte la privació dels drets dels ciutadants balears d'expressar-se en la seva llengua i lògicament de ser entesos (malgrat no hi hagi cap document que faci referència al dret de ser entesos) ja que si no som entesos no té cap sentit ni un el dret d'expressar-se en català.
Califico, per tant, les protestes efectuades per part d'un bon col·lectiu del personal sanitari com un acte que promulga l'ideal del DRET A LA IGNORÀNCIA DEL CATALÀ.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
