El sentit de la festa

L'hom, des que és animal intel·ligent, s'ha nodrit de la festa i el joc per enfrontar-se a la natura i al temps que l'esporugueixen a fi de superar les seves pors i l'angoixa de la seva pròpia existència. La representació escènica sempre vinculada a la festa , ajuda a l'home a reduir el misteri del món, a mitigar la seva angoixa davant lo desconegut i a abolir la por que ens produiex l'inabastable. L'hom ha de menester la festa per combatre la irreductibilitat de la mort a través d'una recreació simbòlica de la vida i ha trobat dins d'ella la fortificació dels seus vincles comunitaris, el lloc de la interacció, de la comunicació i de l'intercanvi capaç de garantir la cohesió social i la seva continuitat tan material com espiritual. Al trencar amb el treball ordinari, la festa interromp amb el temps quotidià a fi i efecte de regenerar les energies de la comunitat aconseguint l'alliberament de les tensions col·lectives durant un temps de "caos transitori".

(Informació sintetitzada del llibre L'esplendor de la festa. 2008. J.J. de Olañeta Editor)

Màgia i misteri de les festes antigues. La tardor, decadència i resurrecció.

L'any agrícola va de tardor a tardor: comença amb la llaurada i la sembra i acaba amb la verema. La tardor comença, segons el calendari popular, per Sant Miquel amb la important tasca de la sembra de la qual en depèn la base capital de la subsistència. Les estacions que se succeeixen al llarg de l'any marquen el ritme de la natura i de la vida. Podem dir que de primavera a primavera hi trobam naixement i creixença, plenitud, minva i vellesa, mort i resurrecció. Les estacions manifesten, tot plegat, el caràcter cíclic del temps i el mite còsmic de l'etern retorn.

Ara comença el setembre, el setè mes segons l'antic calendari romà quan l'any s'ençatava pel març. És temps de collir figues, ametlles, garrofes i codonys i especialment temps de verema i de festes del vi. Després, la Mare Terra reposa tot esperant la sembra i el recomençament del cicle de la natura que s'iniciarà tot just entrada la tardor.

Les festes del nostre calendari responen al ritme de la natura. És el cas de la festivitat de Tots Sants i de la Diada dels Difunts dia u i dos de novembre (novè més del calendari romà). De fet, en aquests dies, la decadència del món vegetal anuncia la mort cíclica de la natura i que la llavor sembrada en aquestes dates constitueix l'inici d'un nou cicle vital.

La coincidència de la celebració de la Diada dels Difunts amb el període de sembra no és casual, sinó que responen a creences i ritus de caràcter màgic que establien una relació entre els difunts i les llavors. De fet, els pobles creien en una analogia entre l'enterrament dels difunts i la seva posterior resurrecció amb el soterrament de les llavors i la seva germinació en espigues plenes de blat.

La commemoració de la festa dels Difunts en aquestes dates de l'any és antiquíssima i generalitzada ja que els antics egipcis la celebraven i d'ells va passar a la resta de cultures mediterrànies.

(Informació extreta d'en Felip Munar i Munar al llibre l'Esplendor de la festa)

Per Sant Bartomeu, cossiers i dimoni pels carrers

L’aroma d’alfabaguera ha impregnat tot un poble que de festa és ben confitat. Amb paperí rosa, verd, groc i blanc els carrers de vila han engalanat per fer sentir la festa només sortir del portal. Tarda assolejada; sentor de basca i calitja arreu de tota la vila. Olor de rostoll. Nins i nines jugant a encalçar-se fent soroll. Se’n respiren colors i s’escolten flabiols que ençaten sense cap mena de dubte uns dies de goig.

Rere cada cantonada; rere cada finestró; guaita d’amagat en la foscúria combatint la son el Dimoni qui duu per cua un picarol. Empaita el dimonió hàbilment amb l’ajut d’un garrot intrèpids jovenets qui cobejosos de festa i renou l’impacienten tractant-se d’un joc. Entre palmeres de foc i paperí de colors encalça el dimoni els al·lots qui buiden ampolles de vi entre balls i bots de joves i nins que atreuen la mirada de nostàlgics padrins.

Relax, repòs, descans, reflexió...

.

Un estiu que sembla el que no és

A hores d'ara, més d'un ja pensa en l'estiu. Si més no, molts de vosaltres segur que ja esteis de vacances. Quan arriba aquesta època, no deixa de sorpren-me la claredat del cel i la brillantor dins la qual se veu submergit l'entorn del nostre arxipèlag tot i que la bonica carta de presentació de les Balears cap a l'exterior emmascara tot un rosari de raons per les quals podriem considerar que l'estiu és l'època més espantosa i més depriment de les nostres contrades.

És l'estiu sinònim de massificació. Llargues caravanes de cotxes que segueixen les rutes més òptimes per arribar a les platges que coincideixen a mitjan dematí i a darrera hora de l'horabaixa.

Les aigües de la mar deixen de presentar les transparències de l'hivern i la primavera per mor de les taques d'oli de la crema solar arran del regaló i la brutícia generada si més no per les barques i els iots de la classe més benestant.

És l'estiu l'època quan més són consumits els nostres recursos energètics i hídrics. Si més no, no hem d'oblidar que l'estiu és el període més sec de l'any. Tanmateix, cal que les piscines estiguin plenes de gom a gom per satisfer la demanda dels residents i turistes que no se conformen en aprofitar les aigües de la mar.

És l'estiu l'època quan més intoxicacions per consum de drogues s'hi produixen així com l'època en que més turistes se llancen al buit des de les balconades dels hotels.

És l'estiu l'època de l'any on els mallorquins fins fa gairebé pocs mesos veien privada una part de les seves costes que per llei han de ser de domini públic. Per sort, aquesta privatització d'ús per part dels residents només té lloc a un punt concret a la costa serverina tot i que ha hores d'ara, si no vaig malentès, ja podem gaudir d'aquest racó.

És l'estiu l'època on rebem els nostres visitants més simpàtics: els grumers, qui esperen ansiosos que nosaltres submergiguem els peus.

Per sort, a dia d'avui l'estiu encara ens pot deixar bufones imatges com la presentada al començament presa l'estiu passat a Cala Mondragó.

Per anar tastant l'estiu, res millor que un dia de platja al Carbó i Es Caragol

En Miquel, en Lluís i en Biel posant a Es Caragol sota un sol d'estiu a frec d'unes aigües turqueses que conviden a endinsar-hi els peus.

La Seu i l'Almudaina

Un bonic escenari per contemplar i valorar la riquesa d'emprentes imperials que configuren la imatge de Ciutat. Les dues grans obres que deixaren musulmans i cristians comparteixen un dels espais més famosos de la Mediterrània occidental i que de ben segur han quedat plasmades a infinitud d'àlbums de fotos dels visitants.

Nemesio Suárez i la seva mancança de sensibilitat pel patrimoni

És, de fet, empagueidor, haver de conviure amb especímens de la casta d'en Nemesio Suárez, actual director de l'aeroport de Palma, que s'encarreguen d'enderrocar l'empremta històrica i paisatgística que hem heredat els mallorquins d'un passat gloriós. Malauradament ja esteim acostumats a veure, malgrat ens faci molt de mal, la pèrdua d'aquells elements que en són propis i diferenciadors d'altres comunitats davant l'amenaça d'un món cada pic més globalitzat. Tanmateix la meva veu no sigui escoltada, continuaré lluitant per la preservació del patrimoni amb el que me sento identificat.

Aena esbuca amb covardia la possessió de Son Mosson

Dia 20 d'abril del 2009 quedarà com el dia en que perdèrem una ressenya més de la nostra identitat, un fenòmen que està sent més que habitual als temps que trascórren. Aquest pic, la malaurada notícia ha arribat des de l'aeroport de Son Sant Joan, on Aena ha donat ordres d'esbucament de la possessió de Son Mosson a primera hora del matí.

Les màquines no s'han torbat gaire en iniciar la tasca encomanda de demolició de gairebé 300 anys d'història d'una possessió datada del segle XVIII.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha lamentat avui mateix la decisió presa per Aena. De fet, l'enderrocament s'ha realitzat poc dies abans que sortigués un informe favorable realitzat per tècnics en patrimoni a la conservació de l'immoble. Com que Aena sabia que les cases serien declarades patrimoni i es cridaria en poques setmanes a la seva conservació, aquesta s'ha encarregat d'actuar de forma ràpida en un acte vertaderament empagueidor de cara el poble amb una actitud molt poc compromesa amb la història i els valors dels mallorquins.

Demano, per tant, a tots els mallorquins, a estimar l'herència del passat que encara hi perdura a dia d'avui i a lluitar perque actuacions com aquesta no tornin a succeir pus mai.

DRET A LA IGNORÀNCIA DEL CATALÀ

El decret del català a la sanitat pública aprovat pel consell de Govern divendres passat ha estat objecte de dures crítiques per part d'un ample col·lectiu de metges i personal sanitari a més de l'oposició. Les protestes tenen raó de ser per la disconformitat d'aquests col·lectius davant el fet que el català passi a ser un requisit a l'hora de treballar a la sanitat pública i no un mèrit tal com ells demanen. Parlam d'unes protestes que s'oposen a la difícil tasca per part del govern insular de normalitzar una llengua que fou injustament minoritzada durant dècades passades i que ara és impulsada per satisfer els drets d'uns ciutadants illencs els quals malgrat la dura repressió contra els seus valors i la seva forma innata de comunicació han estat capaços de mantenir la seva llengua com a element cohesionador de la societat i com a fonament bàsic dels seus pensaments.

És idò inqüestionable el dret que tenen els ciutadants balears de fer-se entendre dins el seu territori amb la llengua catalana i parlar-la a tots els àmbits i espais que considerin oportuns, més si aquesta mateixa gaudeix d'una "cooficialitat" amb el castellà tal com exposa clarament l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears:

La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma.

Tot i que tot ciutadà balear està en el seu ple dret de conèixer i emprar la llengua catalana, té a la vegada el deure de conèixer el castellà tal com diu l'article 3 de la Constitució Espanyola:

El castellano es la lengua oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

Cal fixar-se, per tant, en el fet que cap ciutadà balear té el deure de conèixer i entendre el català mentre que sí té el deure d'entendre i conèixer el castellà. Arran d'aquest fet, no tots els ciutadants balears tenen el perque conèixer la llengua catalana ja que entendre-la està a predisposició de cada un ajustant-se al seu lliure dret de tenir coneixença d'ella.

Llavors, me demano: Com puc exercir el meu dret d'expressar-me lliurement en català dins la meva comunitat si ningú me garanteix que hi haurà un receptor capaç d'entendre les meves demandes? Per tant, no té cap sentit l'existència d'un dret que garanteixi l'ús d'una llengua si no hi ha una obligació d'entendre aquesta mateixa ja que la comunicació entre dos ciutadants seria impossible violant arran d'aquesta afirmació el dret d'usar lliurement el català tal com clarament promou l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

És, en definitiva, la implantació del decret de la sanitat pública una mesura necessària per tal de garantir el dret que tenen els pacients illencs d'expressar-se en una de les dues llengües oficials reconegudes a la nostra comunitat. Tanmateix, les protestes dels treballadors afectats no s'han fet esperar i demanen que el català no sigui de coneixement obligatori per part del personal sanitari sense tenir en compte la privació dels drets dels ciutadants balears d'expressar-se en la seva llengua i lògicament de ser entesos (malgrat no hi hagi cap document que faci referència al dret de ser entesos) ja que si no som entesos no té cap sentit ni un el dret d'expressar-se en català.

Califico, per tant, les protestes efectuades per part d'un bon col·lectiu del personal sanitari com un acte que promulga l'ideal del DRET A LA IGNORÀNCIA DEL CATALÀ.

Un darrer cop d'ull a la Diada de les Illes Balears

Per acabar d'arrodonir la festa on la cultura balear n'és l'essència, res millor que la viva presència dels persontages populars de les Rondalles Mallorquines que s'han trobat a Ciutat provinents de tots els racons de l'illa. Des d'en Toni Mig Dimoni fins en Pere Poca-Por passant per la presència de la filla de la Lluna i el Sol. D'un món que és i no és, han sorgit al carrer bruixes, dracs, llops, caçadors i carboners per portar l'autèntic esperit d'un món invisible amb paraules construït que reflecteix la més pura tradició de la Mallorca d'un temps que de ben segur esdevendrà etern.

A la primavera

Amb alís, garlanda i romaní és pintada de vauma la natura costanera que s'integra a la mar serena i al sorprenent escenari blavís que s'obri de mica en mica mar endins. Taquen els maressars i les marines alegres pinzellades de groc de la mà de l'albada, gatova i argelaga que floreixen amb el cant de la remor de l'aigua i amb el càlids rajos del sol que il·luminen la costa a trenc d'alba. També s'hi troben blens de frare als vessants de les muntanyes tintant de rosa uns paisatges d'espadats amb abundància que en són bressol d'endèmiques espècies que cada primavera tornen a florèixer.

Més de la Diada de les Balears.

Obra de la tradició festiva i popular de Mallorca són els dimonis dels quals emprentes no hi falten ni a Sant Joan ni a Sant Antoni. Bísties i drags a més d'altres éssers infernals acompanyen tota casta de personatges endimoniats qui amb les seves banyes i amb les seves mudes de drap passegen tot dinamitzant la festa amunt i avall pels carrers de Ciutat. Tota una cultura del foc que presenta la seva màxima expressió a la bruixa i llarga nit dels foguerons i a la celebració de sorollosos i emblemàtics correfocs que omplen de llum i espires la foscor.

Ja és arribada la primavera

Enmig d'arenosos paisatges dunars recoberts per verda vegetació pinàcia són enlairats gràcils i bufons estels, a la vora de la mar, acolorint al seu pas el serè cel blau. Van topant les ones a les platges arenoses que s'estenen terra endins configurant bellíssimes marines recobertes per un llençol de flors que permet al passejant delectar infinitud d'apassionants i atractius colors. Voletegen com papallones els estels al camp ensumant el perfum de les flors que vesteixen de blau i groc unes marines de vius colors sense perdre mai de vista una blava i propera mar i un no tan llunyà horitzó.

Una mica més de la Diada de les Illes Balears

Una escampadissa de caparrots i gegants ballen i boten arran de mar pel passeig Sagrera fins arribar al Baluard. Personatges populars que n'esdevenen ancestrals tot i els seus caparrots desmesurats són frares, garbers, sarraïns, pastors i moliners a més de bruixes, escuders, bufons i cavallers els qui passegen tots animats dinamitzant els jocs medievals que hi tenen lloc al Born de Ciutat. A pas de gegant, mai millor dit, travessen els gegants bé siguin senyors, camperols, flabiolers o xeremiers els carrers més cèntrics de Ciutat flanquejats per anys d'història que reflecteixen la pluralitat de petjades imperials que conformen la nostra pròpia identitat.

La Diada de les Illes Balears 2009

Amb el cant del gall han matinat cavallers, bufons i escuders aquest primer de març per commemorar la vintisisena diada de les Illes Balears. Un mercat medieval de vius colors engalanat a la plaça Drassana ha estat parat per procedir-hi al comerç de blat, fruita i cereals. Com si del segle XIII es tractàs, la Ciutat de Mallorca s'ha transformat per dur-nos a través del temps a una ciutat medieval. Guarnida de flàmules i penons que pengen dels arbres, balconades, fanals i finestrons; llueix Ciutat festa i tradició amb la recuperació d'un temps passat gloriós.

La Diada de les Illes Balears 2009

Com que encara el mes de març no és acabat, vull fer-vos arribar les imatges que passen pel meu cap quan penso amb la Diada de les Illes Balears cel·lebrada el passat diumenge u de març amb motiu de la commemoració de la signatura de l'estatut d'autonomia de les Illes Balears al 1983. Parlam d'una festa que ha esdevingut exemplar com excusa per donar a conèixer els elements comuns a les quatre illes que ens uneixen malgrat la distància imposada pel gran bassiot blau. Unides per un dia; Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera s'aboquen al carrer per fer-nos arribar els valors més ancestrals que configuren la nostra actual i pròpia identitat. Així doncs, la festivitat balear podria resumir-se en els paràgrafs que aniré presentant al llarg d'aquest mes sota el títol la Diada de les Illes Balears donant a entendre les imatges viscudes al llarg de la diada en qüestió. Aquí s'en presenta la primera:

Un tradicional mercat medieval omple de parades i artesans els carrers més cèntrics de Ciutat on ferreters, pedraires i fusters desenvolupen les seves tasques creatives al bell mig del carrer. La venda de confitura, mel, xocolata, galetes i dolços variats típics de la terra balears s'alterna amb la degustació de saboroses coques de verdura, trampó i prebes torrats on no hi falta la sobrassada, el formatge mahonès, ni les galetes marineres que ofereix el bon forner. A més de trobar-s'hi brodadores i sabaters, venedores de teles de llengües, senalles i teixits de pagès; una colla de joglars i trobadors encalenteixen de vida i diversió el mercat i els carrerons.

Un petit tast del que sirà el blog d'en Biel de Meià.

Benvinguts. Vos presento un portal on les Illes Balears en seran les protagonistes i on es donaran a conèixer els elements més característics que conformen el seu paisatge atenent a aspectes arquitectònics, naturals, artístics i antropològics. Se tracta d'un espai compromès amb el territori insular on s'hi defensaran aquells valors que són propis del seu entorn i a la vegada diferenciadors d'altres realitats territorials. La percepció de l'espai insular a ulls d'un geògraf en serà un tema principal abocant-se sempre a la conservació i a la promoció del seu entorn natural. El patrimoni que broda el paisatge illenc en serà un altre d'important amb el clar objectiu de preservar la nostra pròpia identitat que se manifesta en una ampla i difosa realitat cultural. Una realitat cultural que no és exclusivament perceptible en termes arquitectònics, sinó que també és força visible dins la tradició festiva insular que resumeix els valors culturals que comparteix aquesta plural i diversa comunitat. Per tant, la lluita per a la preservació i la divulgació dels nostres valors, de les nostres festes i dels nostres costums en serà una constant a fi de conèixer qui som i la realitat de la nostra procedència. Finalment, es mostraran en aquest portal els aspectes i fenòmens més detacats de l'espai europeu i balear que tenguin major ressò a sobre el seu paisatge i la societat insular a fi d'entendre i conèixer el camí triat per les nostres illes en un món de cada pic més homogeni i globalitzat.