A hores d'ara, més d'un ja pensa en l'estiu. Si més no, molts de vosaltres segur que ja esteis de vacances. Quan arriba aquesta època, no deixa de sorpren-me la claredat del cel i la brillantor dins la qual se veu submergit l'entorn del nostre arxipèlag tot i que la bonica carta de presentació de les Balears cap a l'exterior emmascara tot un rosari de raons per les quals podriem considerar que l'estiu és l'època més espantosa i més depriment de les nostres contrades.
És l'estiu sinònim de massificació. Llargues caravanes de cotxes que segueixen les rutes més òptimes per arribar a les platges que coincideixen a mitjan dematí i a darrera hora de l'horabaixa.
Les aigües de la mar deixen de presentar les transparències de l'hivern i la primavera per mor de les taques d'oli de la crema solar arran del regaló i la brutícia generada si més no per les barques i els iots de la classe més benestant.
És l'estiu l'època quan més són consumits els nostres recursos energètics i hídrics. Si més no, no hem d'oblidar que l'estiu és el període més sec de l'any. Tanmateix, cal que les piscines estiguin plenes de gom a gom per satisfer la demanda dels residents i turistes que no se conformen en aprofitar les aigües de la mar.
És l'estiu l'època quan més intoxicacions per consum de drogues s'hi produixen així com l'època en que més turistes se llancen al buit des de les balconades dels hotels.
És l'estiu l'època de l'any on els mallorquins fins fa gairebé pocs mesos veien privada una part de les seves costes que per llei han de ser de domini públic. Per sort, aquesta privatització d'ús per part dels residents només té lloc a un punt concret a la costa serverina tot i que ha hores d'ara, si no vaig malentès, ja podem gaudir d'aquest racó.
És l'estiu l'època on rebem els nostres visitants més simpàtics: els grumers, qui esperen ansiosos que nosaltres submergiguem els peus.
Per sort, a dia d'avui l'estiu encara ens pot deixar bufones imatges com la presentada al començament presa l'estiu passat a Cala Mondragó.
És l'estiu sinònim de massificació. Llargues caravanes de cotxes que segueixen les rutes més òptimes per arribar a les platges que coincideixen a mitjan dematí i a darrera hora de l'horabaixa.
Les aigües de la mar deixen de presentar les transparències de l'hivern i la primavera per mor de les taques d'oli de la crema solar arran del regaló i la brutícia generada si més no per les barques i els iots de la classe més benestant.
És l'estiu l'època quan més són consumits els nostres recursos energètics i hídrics. Si més no, no hem d'oblidar que l'estiu és el període més sec de l'any. Tanmateix, cal que les piscines estiguin plenes de gom a gom per satisfer la demanda dels residents i turistes que no se conformen en aprofitar les aigües de la mar.
És l'estiu l'època quan més intoxicacions per consum de drogues s'hi produixen així com l'època en que més turistes se llancen al buit des de les balconades dels hotels.
És l'estiu l'època de l'any on els mallorquins fins fa gairebé pocs mesos veien privada una part de les seves costes que per llei han de ser de domini públic. Per sort, aquesta privatització d'ús per part dels residents només té lloc a un punt concret a la costa serverina tot i que ha hores d'ara, si no vaig malentès, ja podem gaudir d'aquest racó.
És l'estiu l'època on rebem els nostres visitants més simpàtics: els grumers, qui esperen ansiosos que nosaltres submergiguem els peus.
Per sort, a dia d'avui l'estiu encara ens pot deixar bufones imatges com la presentada al començament presa l'estiu passat a Cala Mondragó.
