Un darrer cop d'ull a la Diada de les Illes Balears

Per acabar d'arrodonir la festa on la cultura balear n'és l'essència, res millor que la viva presència dels persontages populars de les Rondalles Mallorquines que s'han trobat a Ciutat provinents de tots els racons de l'illa. Des d'en Toni Mig Dimoni fins en Pere Poca-Por passant per la presència de la filla de la Lluna i el Sol. D'un món que és i no és, han sorgit al carrer bruixes, dracs, llops, caçadors i carboners per portar l'autèntic esperit d'un món invisible amb paraules construït que reflecteix la més pura tradició de la Mallorca d'un temps que de ben segur esdevendrà etern.

A la primavera

Amb alís, garlanda i romaní és pintada de vauma la natura costanera que s'integra a la mar serena i al sorprenent escenari blavís que s'obri de mica en mica mar endins. Taquen els maressars i les marines alegres pinzellades de groc de la mà de l'albada, gatova i argelaga que floreixen amb el cant de la remor de l'aigua i amb el càlids rajos del sol que il·luminen la costa a trenc d'alba. També s'hi troben blens de frare als vessants de les muntanyes tintant de rosa uns paisatges d'espadats amb abundància que en són bressol d'endèmiques espècies que cada primavera tornen a florèixer.

Més de la Diada de les Balears.

Obra de la tradició festiva i popular de Mallorca són els dimonis dels quals emprentes no hi falten ni a Sant Joan ni a Sant Antoni. Bísties i drags a més d'altres éssers infernals acompanyen tota casta de personatges endimoniats qui amb les seves banyes i amb les seves mudes de drap passegen tot dinamitzant la festa amunt i avall pels carrers de Ciutat. Tota una cultura del foc que presenta la seva màxima expressió a la bruixa i llarga nit dels foguerons i a la celebració de sorollosos i emblemàtics correfocs que omplen de llum i espires la foscor.

Ja és arribada la primavera

Enmig d'arenosos paisatges dunars recoberts per verda vegetació pinàcia són enlairats gràcils i bufons estels, a la vora de la mar, acolorint al seu pas el serè cel blau. Van topant les ones a les platges arenoses que s'estenen terra endins configurant bellíssimes marines recobertes per un llençol de flors que permet al passejant delectar infinitud d'apassionants i atractius colors. Voletegen com papallones els estels al camp ensumant el perfum de les flors que vesteixen de blau i groc unes marines de vius colors sense perdre mai de vista una blava i propera mar i un no tan llunyà horitzó.

Una mica més de la Diada de les Illes Balears

Una escampadissa de caparrots i gegants ballen i boten arran de mar pel passeig Sagrera fins arribar al Baluard. Personatges populars que n'esdevenen ancestrals tot i els seus caparrots desmesurats són frares, garbers, sarraïns, pastors i moliners a més de bruixes, escuders, bufons i cavallers els qui passegen tots animats dinamitzant els jocs medievals que hi tenen lloc al Born de Ciutat. A pas de gegant, mai millor dit, travessen els gegants bé siguin senyors, camperols, flabiolers o xeremiers els carrers més cèntrics de Ciutat flanquejats per anys d'història que reflecteixen la pluralitat de petjades imperials que conformen la nostra pròpia identitat.

La Diada de les Illes Balears 2009

Amb el cant del gall han matinat cavallers, bufons i escuders aquest primer de març per commemorar la vintisisena diada de les Illes Balears. Un mercat medieval de vius colors engalanat a la plaça Drassana ha estat parat per procedir-hi al comerç de blat, fruita i cereals. Com si del segle XIII es tractàs, la Ciutat de Mallorca s'ha transformat per dur-nos a través del temps a una ciutat medieval. Guarnida de flàmules i penons que pengen dels arbres, balconades, fanals i finestrons; llueix Ciutat festa i tradició amb la recuperació d'un temps passat gloriós.

La Diada de les Illes Balears 2009

Com que encara el mes de març no és acabat, vull fer-vos arribar les imatges que passen pel meu cap quan penso amb la Diada de les Illes Balears cel·lebrada el passat diumenge u de març amb motiu de la commemoració de la signatura de l'estatut d'autonomia de les Illes Balears al 1983. Parlam d'una festa que ha esdevingut exemplar com excusa per donar a conèixer els elements comuns a les quatre illes que ens uneixen malgrat la distància imposada pel gran bassiot blau. Unides per un dia; Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera s'aboquen al carrer per fer-nos arribar els valors més ancestrals que configuren la nostra actual i pròpia identitat. Així doncs, la festivitat balear podria resumir-se en els paràgrafs que aniré presentant al llarg d'aquest mes sota el títol la Diada de les Illes Balears donant a entendre les imatges viscudes al llarg de la diada en qüestió. Aquí s'en presenta la primera:

Un tradicional mercat medieval omple de parades i artesans els carrers més cèntrics de Ciutat on ferreters, pedraires i fusters desenvolupen les seves tasques creatives al bell mig del carrer. La venda de confitura, mel, xocolata, galetes i dolços variats típics de la terra balears s'alterna amb la degustació de saboroses coques de verdura, trampó i prebes torrats on no hi falta la sobrassada, el formatge mahonès, ni les galetes marineres que ofereix el bon forner. A més de trobar-s'hi brodadores i sabaters, venedores de teles de llengües, senalles i teixits de pagès; una colla de joglars i trobadors encalenteixen de vida i diversió el mercat i els carrerons.

Un petit tast del que sirà el blog d'en Biel de Meià.

Benvinguts. Vos presento un portal on les Illes Balears en seran les protagonistes i on es donaran a conèixer els elements més característics que conformen el seu paisatge atenent a aspectes arquitectònics, naturals, artístics i antropològics. Se tracta d'un espai compromès amb el territori insular on s'hi defensaran aquells valors que són propis del seu entorn i a la vegada diferenciadors d'altres realitats territorials. La percepció de l'espai insular a ulls d'un geògraf en serà un tema principal abocant-se sempre a la conservació i a la promoció del seu entorn natural. El patrimoni que broda el paisatge illenc en serà un altre d'important amb el clar objectiu de preservar la nostra pròpia identitat que se manifesta en una ampla i difosa realitat cultural. Una realitat cultural que no és exclusivament perceptible en termes arquitectònics, sinó que també és força visible dins la tradició festiva insular que resumeix els valors culturals que comparteix aquesta plural i diversa comunitat. Per tant, la lluita per a la preservació i la divulgació dels nostres valors, de les nostres festes i dels nostres costums en serà una constant a fi de conèixer qui som i la realitat de la nostra procedència. Finalment, es mostraran en aquest portal els aspectes i fenòmens més detacats de l'espai europeu i balear que tenguin major ressò a sobre el seu paisatge i la societat insular a fi d'entendre i conèixer el camí triat per les nostres illes en un món de cada pic més homogeni i globalitzat.