La Seu i l'Almudaina

Un bonic escenari per contemplar i valorar la riquesa d'emprentes imperials que configuren la imatge de Ciutat. Les dues grans obres que deixaren musulmans i cristians comparteixen un dels espais més famosos de la Mediterrània occidental i que de ben segur han quedat plasmades a infinitud d'àlbums de fotos dels visitants.

Nemesio Suárez i la seva mancança de sensibilitat pel patrimoni

És, de fet, empagueidor, haver de conviure amb especímens de la casta d'en Nemesio Suárez, actual director de l'aeroport de Palma, que s'encarreguen d'enderrocar l'empremta històrica i paisatgística que hem heredat els mallorquins d'un passat gloriós. Malauradament ja esteim acostumats a veure, malgrat ens faci molt de mal, la pèrdua d'aquells elements que en són propis i diferenciadors d'altres comunitats davant l'amenaça d'un món cada pic més globalitzat. Tanmateix la meva veu no sigui escoltada, continuaré lluitant per la preservació del patrimoni amb el que me sento identificat.

Aena esbuca amb covardia la possessió de Son Mosson

Dia 20 d'abril del 2009 quedarà com el dia en que perdèrem una ressenya més de la nostra identitat, un fenòmen que està sent més que habitual als temps que trascórren. Aquest pic, la malaurada notícia ha arribat des de l'aeroport de Son Sant Joan, on Aena ha donat ordres d'esbucament de la possessió de Son Mosson a primera hora del matí.

Les màquines no s'han torbat gaire en iniciar la tasca encomanda de demolició de gairebé 300 anys d'història d'una possessió datada del segle XVIII.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha lamentat avui mateix la decisió presa per Aena. De fet, l'enderrocament s'ha realitzat poc dies abans que sortigués un informe favorable realitzat per tècnics en patrimoni a la conservació de l'immoble. Com que Aena sabia que les cases serien declarades patrimoni i es cridaria en poques setmanes a la seva conservació, aquesta s'ha encarregat d'actuar de forma ràpida en un acte vertaderament empagueidor de cara el poble amb una actitud molt poc compromesa amb la història i els valors dels mallorquins.

Demano, per tant, a tots els mallorquins, a estimar l'herència del passat que encara hi perdura a dia d'avui i a lluitar perque actuacions com aquesta no tornin a succeir pus mai.

DRET A LA IGNORÀNCIA DEL CATALÀ

El decret del català a la sanitat pública aprovat pel consell de Govern divendres passat ha estat objecte de dures crítiques per part d'un ample col·lectiu de metges i personal sanitari a més de l'oposició. Les protestes tenen raó de ser per la disconformitat d'aquests col·lectius davant el fet que el català passi a ser un requisit a l'hora de treballar a la sanitat pública i no un mèrit tal com ells demanen. Parlam d'unes protestes que s'oposen a la difícil tasca per part del govern insular de normalitzar una llengua que fou injustament minoritzada durant dècades passades i que ara és impulsada per satisfer els drets d'uns ciutadants illencs els quals malgrat la dura repressió contra els seus valors i la seva forma innata de comunicació han estat capaços de mantenir la seva llengua com a element cohesionador de la societat i com a fonament bàsic dels seus pensaments.

És idò inqüestionable el dret que tenen els ciutadants balears de fer-se entendre dins el seu territori amb la llengua catalana i parlar-la a tots els àmbits i espais que considerin oportuns, més si aquesta mateixa gaudeix d'una "cooficialitat" amb el castellà tal com exposa clarament l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears:

La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma.

Tot i que tot ciutadà balear està en el seu ple dret de conèixer i emprar la llengua catalana, té a la vegada el deure de conèixer el castellà tal com diu l'article 3 de la Constitució Espanyola:

El castellano es la lengua oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

Cal fixar-se, per tant, en el fet que cap ciutadà balear té el deure de conèixer i entendre el català mentre que sí té el deure d'entendre i conèixer el castellà. Arran d'aquest fet, no tots els ciutadants balears tenen el perque conèixer la llengua catalana ja que entendre-la està a predisposició de cada un ajustant-se al seu lliure dret de tenir coneixença d'ella.

Llavors, me demano: Com puc exercir el meu dret d'expressar-me lliurement en català dins la meva comunitat si ningú me garanteix que hi haurà un receptor capaç d'entendre les meves demandes? Per tant, no té cap sentit l'existència d'un dret que garanteixi l'ús d'una llengua si no hi ha una obligació d'entendre aquesta mateixa ja que la comunicació entre dos ciutadants seria impossible violant arran d'aquesta afirmació el dret d'usar lliurement el català tal com clarament promou l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

És, en definitiva, la implantació del decret de la sanitat pública una mesura necessària per tal de garantir el dret que tenen els pacients illencs d'expressar-se en una de les dues llengües oficials reconegudes a la nostra comunitat. Tanmateix, les protestes dels treballadors afectats no s'han fet esperar i demanen que el català no sigui de coneixement obligatori per part del personal sanitari sense tenir en compte la privació dels drets dels ciutadants balears d'expressar-se en la seva llengua i lògicament de ser entesos (malgrat no hi hagi cap document que faci referència al dret de ser entesos) ja que si no som entesos no té cap sentit ni un el dret d'expressar-se en català.

Califico, per tant, les protestes efectuades per part d'un bon col·lectiu del personal sanitari com un acte que promulga l'ideal del DRET A LA IGNORÀNCIA DEL CATALÀ.

Un darrer cop d'ull a la Diada de les Illes Balears

Per acabar d'arrodonir la festa on la cultura balear n'és l'essència, res millor que la viva presència dels persontages populars de les Rondalles Mallorquines que s'han trobat a Ciutat provinents de tots els racons de l'illa. Des d'en Toni Mig Dimoni fins en Pere Poca-Por passant per la presència de la filla de la Lluna i el Sol. D'un món que és i no és, han sorgit al carrer bruixes, dracs, llops, caçadors i carboners per portar l'autèntic esperit d'un món invisible amb paraules construït que reflecteix la més pura tradició de la Mallorca d'un temps que de ben segur esdevendrà etern.

A la primavera

Amb alís, garlanda i romaní és pintada de vauma la natura costanera que s'integra a la mar serena i al sorprenent escenari blavís que s'obri de mica en mica mar endins. Taquen els maressars i les marines alegres pinzellades de groc de la mà de l'albada, gatova i argelaga que floreixen amb el cant de la remor de l'aigua i amb el càlids rajos del sol que il·luminen la costa a trenc d'alba. També s'hi troben blens de frare als vessants de les muntanyes tintant de rosa uns paisatges d'espadats amb abundància que en són bressol d'endèmiques espècies que cada primavera tornen a florèixer.

Més de la Diada de les Balears.

Obra de la tradició festiva i popular de Mallorca són els dimonis dels quals emprentes no hi falten ni a Sant Joan ni a Sant Antoni. Bísties i drags a més d'altres éssers infernals acompanyen tota casta de personatges endimoniats qui amb les seves banyes i amb les seves mudes de drap passegen tot dinamitzant la festa amunt i avall pels carrers de Ciutat. Tota una cultura del foc que presenta la seva màxima expressió a la bruixa i llarga nit dels foguerons i a la celebració de sorollosos i emblemàtics correfocs que omplen de llum i espires la foscor.